Sens dubte, un dels temes d'actualitat dels últims anys a les escoles de tot el país. Molts pensaments a favor d'aquesta mesura però, molts d'altres, en contra. La societat de la informació cada vegada va tenint més pes i va prenent protagonisme a les relacions socials, tramesa d'informació, oci i, cada cop més, a les aules. Sota el meu criteri, trobo bé que les escoles estiguin dotades d'una tecnologia actualitzada i complerta. És evident que això dona molts més usos i possibilitats dins l'acció educativa; el mestre té més recursos per ensenyar allò que vol i pot fer-ho mitjançant diferents estratègies (amb la pissarra digital, l'ordinador, els reproductors de Cds o els projectors). Però aquesta dosi de modernisme cal donar-la, sovint, amb aquells sistemes més tradicionals: l'escriptura i lectura amb llibres de text, pissarres de guix o bolígrafs... en definitiva, amb el contacte humà i les explicacions properes dels mestres. Les persones no podran ser substituïdes mai per màquines i, per tant, tot allò aporta una persona o un llibre, no ho aportarà una pantalla d'ordinador. Així dons, crec que és bo digitalitzar les aules però sense deixar mai aquells aspectes més tradicionals, com són la lectura i l'escriptura amb llibres. D'aquesta manera, l'alumne coneixerà més mètodes i tindrà molts més recursos per a seguir formant-se tant acadèmicament com personalment.
Us adjunto un article d'opinió el qual podem trobar al diari ARA.
