Tots els alumnes de la generació dels 90, entre els que m'incloc, no hem estat educats amb els sistemes tradicionals dels nostres pares. Envoltats de llibres, llapis, papers, grans esbroncades i texts memoritzats. La nostra educació ha sigut, entre d'altres coses gràcies a les noves tecnologies, més "senzilla". Senzilla en el sentit que hem fet activitats grupals amb grups heterogenis en quant a nivells acadèmics i sexes, hem memoritzat texts amb exemples quotidians i sobretot hem jugat. Gràcies al joc em après i ens hem divertit. Això és el que es porta ara.
Gràcies a l'avenç de les noves tecnologies i la seva incorporació a les aules, des de ben petits hem estat envoltats d'ordinadors, reproductors de música, projectors i d'altres aparells electrònics. Ens considerem Natius Digitals. Però les noves generacions encara ho son més. Els infants són educats amb la tecnologia des de ben joves i aprenen a utilitzar-la molt ràpidament. D'aquesta manera, tenen un processament de multitasca, funcionen millor connectats, aprenen més ràpidament i entenen l'educació com un joc. Però, fins a quin punt l'educació ha de ser tecnològica? Cal evitar els sistemes tradicionals?
Sota el meu punt de vista, hi ha d'haver una barreja dels dos sistemes. Ja que és impossible anar enrere, socialment parlant, no es pot deixar d'aplicar la tecnologia enlloc. Per tant, la meva actuació a l'aula aniria encaminada de la següent manera: utilitzar els mecanismes més tradicionals, en activitats concretes, en les matèries que requereixen més atenció com matemàtiques o llengua escrita i després reforçar-les i completar-les amb activitats tecnològiques. D'aquesta manera no es perden les bases i els mecanismes d'aprenentatge tradicionals i es combinen amb els de les TIC.
Per últim, us deixo un vídeo on es pot veure clarament el domini dels Natius Digitals sobre les noves tecnologies. Espero que us agradi.
2
2- FONT: https://www.youtube.com/watch?v=diiuQC7nyTk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada